Què és el que et va animar a començar a jugar a tenis de taula?

Va ser el primer esport que vaig provar estant en cadira i el que més m’agrado és que malgrat la discapacitat, sigui com sigui, pots competir contra una altra persona, sense importar la seva condició. És a dir, més enllà de practicar l’esport, veia que en tenis de taula jo podia competir i prendre-m’ho de debò. Evidentment, depenent del nivell competiràs contra unes persones o altres, però una vegada estàs jugant la discapacitat és el de menys i ja és un “u contra u”.

Quantes hores entrenes a la setmana?

Ara porto sense entrenar des que va començar la quarantena perquè no han obert el pavelló, però abans de la COVID-19 intentava entrenar quatre dies per setmana, una hora i mitja cada dia. A més, els dissabtes solíem tenir partit.

Després de l’accident, havies provat altres esports més enllà del tenis de taula?

El tenis de taula va ser el primer que vaig provar estant en cadira. Després vaig provar també bàdminton, però com a joc amb la mà embenada, no podia canviar d’empunyadura la raqueta, llavors no va arribar a agradar-me perquè no podia fer bé molts cops. També he provat d’usar una bicicleta de mà, que és com una bicicleta però amb els pedals a les mans. He provat també altres esports com el ioga adaptat, natació, caiac i altres més, però ja com a entreteniments.• Què t’aporta l’esport adaptat?
Més que l’esport adaptat jo diria l’esport en general. T’ajuda a sentir-te bé amb tu mateix i amb el teu cos i a buidar el cap. Anem, la qual cosa pot ajudar a qualsevol persona l’esport en general. I després, el fet de fer un esport adaptat com el tennis de taula, a mi que m’agrada la competició, m’aporta el poder competir i l’enfrontar-me un contra un. Això m’agrada. Durant l’any, a més, també competim amb persones sense discapacitat, així que en aquests moments la discapacitat s’oblida completament.

Què t’aporta l’esport adaptat?

Més que l’esport adaptat jo diria l’esport en general. T’ajuda a sentir-te bé amb tu mateix i amb el teu cos i a buidar el cap. I el fet de fer un esport adaptat com el tenis de taula, a mi que m’agrada la competició, m’aporta el fet de poder competir i enfrontar-me u contra u. Durant l’any, a més, també competim amb persones sense cap discapacitat, així que en aquests moments la discapacitat s’oblida completament.

Què li diries a algú que té dubtes a iniciar-se en un esport adaptat?

Animaria a qualsevol persona que volgués fer esport, i més si aquesta està en una posició de discapacitat; li diria que l’ajudarà a entrar en una rutina, a sentir-se millor amb el seu cos, a conèixer gent… També a moure’s, que moltes vegades, segons la vida que porta cadascú potser costa més. Amb l’esport tens tots aquests beneficis.

Quin objectiu(s) futurs et marques amb el tenis de taula?

Aquesta temporada en el tenis de taula estava anant bastant bé, amb bons resultats en el Campionat d’Andalusia i en l’Estatal. Quedava el Campionat d’Espanya, on enguany el meu objectiu me’l fixava a arribar a la semifinal. Per a la temporada que ve, el meu objectiu seria intentar mantenir els resultats, que és difícil, i en el Campionat d’Espanya fer un bon paper, a veure si puc complir l’objectiu que em fixi l’any passat. Com a objectiu una mica més ambiciós, i més a llarg termini, m’agradaria poder començar a competir en l’àmbit internacional. També em plantejo en un futur, probablement més llunyà, tenir més relació amb la Selecció Espanyola, encara que sigui en el grup de promeses paralímpiques. I finalment, com una expectativa de futur, poder anar als Jocs Olímpics, o almenys, competir per a lluitar per arribar. Ara mateix no és real pensar en això ni plantejar-ho, però sí que ho deixo com una il·lusió per al futur.

Autora: Laura Ruiz

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *